" Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se'ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells. Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i
començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia
d'expressar-se." Ac 2, 1-4
Els deixebles senten la força de l'Esperit Sant, una força que els fa sortir a fora, pels camins, pels pobles, a anunciar el Regne de Déu. És en aquest moment que l'Església comença el seu camí!
Com i qui eren els primers cristians?
"Tots eren constants a escoltar l'ensenyament dels apòstols i a viure en
comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries. Per mitjà dels apòstols es feien molts prodigis i senyals, i la gent sentia un gran respecte. Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú. Cada dia eren constants a assistir unànimement
al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts el seu
aliment amb joia i senzillesa de cor. Lloaven Déu i eren ben vistos de tot el poble. I cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui acollien la salvació." Ac 2, 42-47
Per saber millor com eren i vivien aquests primers cristians, us deixem aquest enllaç: "primeros cristianos"
En un text d'autor desconegut, Diognet fa unes preguntes a un amic seu cristià. Vol saber qui són aquests cristians, perquè donen culte a Déu, què és l'amor al proïsme...
"Els cristians, efectivament, no es distingeixen dels altres
homes ni pel país, ni pel llenguatge, ni pels vestits. Perquè ni
habiten ciutats exclusivament d'ells, ni parlen cap dialecte
especial, ni duen una vida a part. [...] Resideixen a les pròpies
pàtries, però com a forasters; compleixen tots els deures de
ciutadans, i suporten totes les càrregues com els estrangers;
qualsevol terra estranya resulta per a ells pàtria, i tota pàtria,
terra estranya. Es casen com tothom, engendren fills; però no
exposen els nadons. Comparteixen tots la taula, però no el llit.
Es troben dins la carn, però no viuen segons la carn. Passen el
temps sobre la terra, però tenen els drets de ciutadania al cel.
Obeeixen les lleis establertes, però amb llurs vides superen les
lleis. Estimen tothom, i de tothom són perseguits. Se'ls
desconeix, i tanmateix se'ls condemna. Se'ls mata, i així se'ls fa
obtenir la vida. Són pobres, i enriqueixen molta gent. Manquen de
tot, i abunden en tot. Hom els menysprea, i en els menyspreus
troben llur glòria. Hom els calumnia, i hi troben la justificació.
Són insultats, i ells beneeixen; ultratjats, i ells honoren. Tot
fent el bé, són castigats com a malfactors; punits, s'alegren com
si conservessin la vida" (c. 5, n.1-14). "En un mot: el que
és l'ànima en el cos, això són en el món els cristians" (c. 6,
n.1).
Mapa de l'Imperi Romà i les seves províncies:
Màrtirs?
L'expansió del cristianisme en els primers segles va estar ple de dificultats.
Els cristians es negaven a fer sacrificis a les estàtues dels emperadors com si fossin déus, ja que argumentaven que només Déu mereixia ser adorat, mai cap humà per poderós que fos. Això va provocar que fossin perseguits per algun emperador i, fins i tot, condemnats a mort si no abandonaven la seva fe.
Els cristians que per no abandonar la seva fe van patir la mort se'ls va anomenar MÀRTIRS, en grec: TESTIMONI.