L'art paleocristià és l'art propi dels primers segles del cristianisme. És a dir, l'art dels primers cristians, els que visqueren l'època romana fins al segle VI. L'art que es va desenvolupar en aquestes primeres comunitats cristianes adoptà un llenguatge simbòlic que provenia de les formes de la tradició i religió jueva, però també amb gran influència de la cultura grecollatina.
És un art que es manifesta en diversos camps: en la pintura, l'escultura, l'arquitectura i els mosaics.
Les representacions paleocristianes van ser creades per transmetre idees i sentiments i es converteixen en "documents" plens d'informació sobre els cristians dels primers segles.
En les catacumbes es recullen molts d'aquests símbols i figures:
Les representacions paleocristianes van ser creades per transmetre idees i sentiments i es converteixen en "documents" plens d'informació sobre els cristians dels primers segles.
En les catacumbes es recullen molts d'aquests símbols i figures:
Catacumbes a la ciutat de Roma |
Crismó:
Monograma de Crist. Tot i que té diferents versions, una de les més comunes està formada per les lletres de l'alfabet grec X i P superposades, les dues primeres lletres de Crist escrit en grec. Algunes versions afegeixen la primera i última lletra de l'alfabet grec (alfa i omega), simbolitzant que Crist és el principi i la fi de totes les coses. I, fins i tot, alguns crismons estan rodejats d'una corona de llorer, que simbolitza la victòria de Crist sobre la mort.
Monograma de Crist. Tot i que té diferents versions, una de les més comunes està formada per les lletres de l'alfabet grec X i P superposades, les dues primeres lletres de Crist escrit en grec. Algunes versions afegeixen la primera i última lletra de l'alfabet grec (alfa i omega), simbolitzant que Crist és el principi i la fi de totes les coses. I, fins i tot, alguns crismons estan rodejats d'una corona de llorer, que simbolitza la victòria de Crist sobre la mort.
EL PATRIMONI PALEOCRISTIÀ DE TÀRRACO
Tarragona és una de les ciutats hispàniques més riques en cultura material paleocristiana i el seu patrimoni espiritual marca essencialment la dinàmica històrica de la seva Església.
En època tardoromana, l'Església de Tarragona esdevé seu metropolitana de la província Tarraconense. El patrimoni documental, artístic i arqueològic paleocristià que la ciutat ha llegat és, en el seu conjunt, el més notable de tota la península ibèrica. Jaciments i monuments com l'amfiteatre, la necròpolis i les basíliques paleocristianes del Francolí, o l'edifici de planta central de la vil·la de Centelles formen part d'aquesta riquesa material i espiritual.